El segon dia, en despertem a les vuit i mitja, esmorzem i marxem una hora més tard. L'autocar ens deixa a un mirador de l'Albaicín. Des d'allà podem contemplar el sol que caient damunt les cases blanques i les petites zones de boscs i jardins. Les vistes de la ciutat eren precioses. Anem des de l'església de Sant Cristòbal fins la Plaza Larga. Pel camí ens deixem impregnar per l'essència del barri. Completem una activitat que ens demana mesurar i descruire un carrer. Sota la mirada atenta i un xic desconcertada dels granadins. Tornem a la Plaza San Nicolás, on uns homes s'han posat a cantar i tocar alegrement, en un tres i no res estan rodejats per un grup de joves, nosaltres. Després d'una estona ens diuen que no podem pujar al campanar ja que no hi ha cap voluntari en aquell moment per poder-nos acompanyar. Tot i així, la passejada continua amb harmonia, ja que malgrat la calor i el cansament, el paisatge és immillorable.
En aquell moment ens plantegen de fer un gimcana fins al Centro. Ens deixen entrar a un carmen on podem confirmar la gran bellesa d'aquests jardins. Quan, finalment, arribem a la Gran Vía les panxes ja s'estan queixant així que tornem a l'alberg a dinar. Amanida, tomàquet, patates, carn amb salsa, peix, crema de verdures, iogurts, fruites, gelats... Amb la panxa plena comencem dues hores de treball. En acabat, temps lliure. Descobrim la ciutat amb plena autonomia. Meravellós. Tornem, sopem i marxem a l'Albaicín. Dues hores més per relaxar-se i gaudir de la nit. Tornem a l'alberg a descansar i recuperar forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada